diumenge, 27 de setembre de 2015

DIONÍS/ BACUS DÉU GRECOROMÀ DEL VÍ




Bacus i Ariadna, Ticià , 1522-23, Ntional Gallery London


           Dionís i Ariadna i Sàtirs , Amfora atribuïda als pintors Andropides i Lysippides, 520-510 (B.C)  Museé Louvre (París)


          Vil.la dels misteris a Pompeia (Possible representació de culte a Dionís)













Dionís era el déu del ví, de la vinya del teatre , de les festes i la rauxa representat moltes vegades per una vinya o una pantera negra. Era fill de Zeus i de Sémele una mortal, per escapar de la ira d´Hera la dona de Zeus , aquest envía Dionís a Hermes , però va pensar que seria miññor que tingués un pare i una mare i els va donar Dionís al rei Atamant i la seva dona Imo germana de Sèleme, però aquest va ser descobert per Hera i va castigar a la parella real fr-los emogir.

En l`adolescència Doinís va viatjar amb companyia de Satirs i Menàdes , primer va anar a Egipt i a Etiòpia i després va conquerir l`Índia i passat diversos anys va tornar a Grècia on va ser adorat com a Déu , segons Herèdot aquest déu era de prpcedència estrangera , en l`època d`Alexandre el gran en una ciutat de la Vall de l`Hindus ,Nisa els seus habitants deian que la ciuat va ser fundada per Dionís.

El culte a Dionís era un dels més famosos de l época grecoromana , en les bacants d`Euripides es veu qon les bacnats dones devotes i les Menàdes que arribaven a la bogeria i mab ritus obscc¡urs i cruels com l`esquartarement d`animals, menys temibles eran els seguidors masculins els sátira, habitulament perseguien nimfes o ménades per satisfer els seus desitjos sexuals, el més lleig era Sile , que sempre estaba borratxo, Dionís estaba vinculat a l`estat d`extàsi que volia estar fora de sí. És la classe de Déu que primer provoca resistència i després la trenca sense remordiments.




http://ca.wikipedia.org/wiki/Dionís

http://es.wikipedia.org/wiki/Dioniso

http://fr.wikipedia.org/wiki/Dionysos

http://en.wikipedia.org/wiki/Dyonysus




























divendres, 25 de setembre de 2015

POMONA/VERTUMNO




Monna Pomona, Dante Gabriel Rosseti, 1864


Pomona, Jean Ranc 1710-20?


Pomona, Nicolas Fouché (1700)



                                               Pomona i Vertumno (Richard Westall), 1800 apr


                                                     Vertummo per Arcimboldo


                                                         http://www.thaliatook.com/AMGG/pomona.php
                                                   







Pomona es la deessa romana de la fruita i per extensio dels arbres fruitals, els jardins i les hortes.
S`associa amb l`abundància, particularment amb la floració de les palntes, en opisició al mes de les collies , a més de ñes frutes era també de la vinya i olivera.
El ganivet de podar o la falç van ser els seus atributs. Detestava la naturalesa salvatge i preferia els jardins cuidats, cap deïdat coneixia com ella l`art del seu cultiu. i els seus arbres fuirters.

Pomona no sentía cap atracció pels homes tot i ser requerida pels déus campestres.
El seu nom prove de "promum"fruita i es anomenada Patrona Pamorum (Senyora dels fruits)
Li va ser dedicat un bosc sagrat anomenat Pomonal situat al sud de la Via Ostense . El culte a la deessa estava a càrrec d`un flamine menor el "Flamen Pomonalis" que en l`ordre sacerdotal era el de menys importància .  No tenia cap festivitat , segons el poeta Ausoni tenia la tutela el mes de setembre perque en ell madura la fruita.



Vertumne era un déu d`origen etrusc (Veltuma o Voltumna)- potser un rei- que personificava la noció del canvi de la vegetació al llarg de les estacions. Precedia de la maduraciño dels fruits durant l`estiu i se li atribuia el do de transformar-se en totes les formes o coses que desitges.
Se´l representa al costat de la seva estimada Pomona a qui protegia ja que Vertumno protegia a la vegetació i especialment els arbres dels que ella també era protectora.
Tenia una estàtua al fpro de Roma , la seva festa era la Vertumnalia que es celebrava el 13 d´agost.





http://en.wikipedia.org/wiki/Pomona_(mythology)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pomona

http://es.wikipedia.org/wiki/Pomona


http://ca.wikipedia.org/wiki/Vertumne

http://es.wikipedia.org/wiki/Vertumno















dimecres, 23 de setembre de 2015

MABON DEU CELTA /SAGA D`ARTUR /TARDOR



              http://fox-wise.deviantart.com/art/Mabon-Modron-39504220







                                                Mabon (God)


            A L`hemisferi sud es la primavera








Mabon es la festa celta de la tardor , però també es el nom de un déu gal.les que pot associar-se amb el déu gal Mapunus. Ell es una figura important de la literatura gal.lesa , figura important de la saga arturica ell es fill de Modron, que segurament son descendents d`una parella divina mare-filla.
pot ser de la deessa gal.la Dea Matrona, per això es coneix com Mabon ap Modron.
Pot estar relacionat amb el personatge arturic menor Mabon fab Mellt.

Una de les primeres refèrencies va ser al segle X en el poema Pa Gur en què el rei Artur relata les gestes i éxits dels seus cavallers a fi de l`entrada de guanyar la fortalesa custiodada per
Glewlwyd Gafaelfawr el descriu com un servidor d`Artur i un servent d´"Uther Pandraghin".
Mabon pot està relacionat amb les figures arturiques Mabonagrion, Mabuz, Nabón le Noir, Maboun.






http://en.wikipedia.org/wiki/Mabon







divendres, 18 de setembre de 2015

NEMETONA DEESSA CELTA DELS SANTUARIS



                                                http://3mmi.deviantart.com/art/Nemetona-124887820


                                                http://jacquiecooper.com/portfolio/goddess-series/



















Nemetona era la deessa celta que era la guardiana dels santuaris i temples . Era una deessa originaria de Germania cocretament de la zona de Trier. També havia un altar a Bath (Anglaterra) on havia gentoriginaria de l`est de Galia i Germania, amb una associó amb Mart.

Ella també es la guardiana dels boscos, i dels animals , el seu nom es deriva de l`arrel celta nemeto en referència als llocs sagrats i es ralciona amb Nemeton un terme que designa els espais religiosos de Gal.lia per tant el titol honorífic "La de la arboleda sagrada" , per tant ella es la guardiana dels llocs de culte a l`aire lliure..És a dir terrenys sagrats i arbredes i cercles , laberints i rodes medicinals.





http://en.wikipedia.org/wiki/Nemetona


















diumenge, 13 de setembre de 2015

ROSH HASHANAH
















Rosh Hashanah es la festa de l`any nou jueu (5776). El nom biblic per aquesta festa es Yom Teruah (fer soroll) o festa de les trompetes. Es la primera de les altes festes (Festes de penitencia) que es a principis de tardor (Hemisferi nord). Dura dos dies que comença el primer dia de Tishrei que es el primer mes de l`any civil jueu i el setè mes de l`nay eclesiàstic.

El dia es creu que es l`aniversari d`Adam i Eva , el primer home i dona i les seves primeres accions cap a la realització del paper de la humanitat en el món de déu. Els costums de Rosh Hashanah inclouen fe sonar el shofar (Banya de carner buidat) i menjar aliments simbòlics com les pomes banyades en mel per evocar un "Any nou dolç".

La Mishná (Tora Oral) fa una referència a Rosh Hanhanah com el dia del judici , en el Tractat de Talmud afirma que tres llibres s´obren en què la destinació dels justos , els d`una clase intermedia i els impius es registren.El nom dels justos es registren inmediatament al llibre del vida i que están segellats "per viure". La clase intermedia es permet un descans de deu diez fins Yom Kimpur, per reflexionar penedir-se i ser justos. Els impius serán esborrats del llibre de la vida per sempre.

Les lleis sobre la forma i us d`utilitzar el Shofar en el Rosh Hashanah están descrites en la Mishná segons les oracions són sons curts, llargs i entratallades ,en total uns 100 al dia.
Alguns menjars tipícs a part de les pome si mel són les dates , pèsols d`ull negre , porros, espenicas i carbasses., com també les magranes.





http://en.wikipedia.org/wiki/Rosh_Hashanah


http://www.youtube.com/watch?v=FlcxEDy-lr0





dimecres, 9 de setembre de 2015

DÉUS PERSES (AMESHA SPENTA)
















Vohu Manah en idioma avèstic es un concepte zoroástrica traduït com " Bona voluntat o "Bona ment" en referència al bon estat de la ment que permet a un individu per donar terme els seus deures.
En els textos posteriors a Gathicos que exposen els principis de la cosmonogia zoroàstrica , Vohu Manaj es una Spenta Amesha un dels sis "Espumes divines" d`Ahura Mazna que cadascuna representa una faceta de la creació , en el cas de Vohu Manah en la creació del bestiar.
El calendari de Zoroastre el segon dia de cada mes aixì com l`onze mes de cada any es dedica a
Vohu Manah, en el calendari civil irania que hereta el noms del calendari de Zoroastre el mes 11 es igualment nomenat Bahman.


Asha Vahishta signuifica veritat i justicia . És la llei universal de la precisió junts. Cada zoroàstric-a s`esforça per seguir el camí d´Asha en el seu sentit esperitul més alt i més profund.

Va ser el segon Amesha Spenta creat , ell esta relacionat amb el foc , ja que la veritat crema i la veritat a través de la detecció del foc ja es testifica en el primers textos com el Gathas.
Nowruz el més sagrat de tots els festivals de Zoroastre es dedica a Asha.


Khshatra Vairva es elegit per persones lliures i savies com l`ordre ideal de l`esperit i la matèria.
Es el domini diví . És la democràcia en el cos i la ment , en les seves paraules i fets i accions en tota activitat social .Ell simbolitza la bona font que marca el començament de la prosperitat i el regne de Déu


Spenta Mainyu significa el sant esprit creatiu , es l`esperit d`Ahura Mazda en el món . El té el domini sobre els éssers humans . Ell és el déu de la vida de la llum i la bondat persenoficada en el món i les persones .





http://www.persiandna.com/angels.htm

http://en.wikipedia.org/wiki/Vohu_Manah

http://en.wikipedia.org/wiki/Asha