diumenge, 29 de maig de 2016

INUIT GODDESS




               Deessa de la fertilitat: Pukkeenegak




http://schiiism.tumblr.com/post/135122195052/inuit-mythos-pukimna-the-caribou-mother?is_related_post=1

http://www.instagram.com/p/_PVa9DCIe9            http://www.jamiedraws.com/inuit-mythos



                                                  Mare Caribú o Pokimna

                                               
                                                     Deessa del temps: Asiaq


                                                    Deessa dels anumals i criatures marines: Qailertetang


                                                             Deessa de les tempestes : Ignortok-Kweetoo


                                                         Deessa de les tempestes: Kadlu


                                                        Deessa de la Terra: Numan


                                                       Deessa de les animes: Pana




                                                    Deessa Solar: Malina








Les primcipals deesses inuits són :


- Malina: És la deïdat solar sobre tot de Groènlandia que la vinculen amb la deïdat lunar Anningan
el seu germà . Malina està continuanment fugint d´Anningan per culpa de la lluita entre els dos.
La seva persecució és l`´ explicació tradicional del moviment del Sol i la Lluna a través del cel.

En una altre versió Malina viu amb el seu germà Igaluk , aquest veu que la seva germana és la dona més bella ,i la va atacar per està amb ella . Malina es va cobrir les mans d´usatge de les llums i s´unta la cara d`Anningan amb ell i després veu que era el seu germà que l`atacava.

Ella es va tallar el pits i li va donar al seu germà , va sortir corrent per la porta , però el seu germà la
va agafar i van anar corrent cap  al cel i es van convertir en el Sol i la Lluna.

Ell s`oblida de menjar de manera que cada vegada es més prim, cada vegada la Lluna desapareix tres vegades mentres Anningan-Igaluk menja i la trona a perseguir.
Malina es coneguda per la seva bellesa , coratje i passió


- Pana: És la deessa que es preocupava per les animes al món subterrani (Adivun) abans que es reencarnin i donant-les a la deessa Pinga.

- Numan ; És la deessa de la Terra, ella va crear els animals i la terra ,i en algunes tradicions al poble inuit. El seu marit era Sila el déu del cel.

- Kadlu: La deessa de les tempestes una de les tres germanes , ella crea trons sobre el gel buit, la seva germana Kweetoo crea un raig pel frec de les pedres unes contra les altres. La tercera germana
Ignirtoq que fa un raig colpejant dues pedres juntes i orina amb profusió per fer pluja.
La història diu que Kadlu era tan sorollosa que els seus pares li van dir per anar a fora a jugar , llavors amb les seves tres germanes van inventar el joc de "la Tempesta".

- Qailertetang: Era la deessa que tenia cura dels animals , pescadors i caçadors i que controloa el clima . Ella viu amb la seva companya Sedna en el fons del mar amb balenes, foques i altres criatures marines , es representada com un adona mab extremitats molts pesades.

- Asiaq: És la deessa del clima , a Groènlandia era la mare del temps , ella decidia la quantitat de neu i el moment que cau. I també ella deia quan es fonia el gel per l´arribada de la primavera.

- Mare Caribú: També es coneix com Pokimna , el caribú es una font d´animal molt important pels inuits . Ella es veu com una geganta amb la gent i els caribus en el seu enorme cos.
Es una de les deïdats més antigues dels Inuits.

- Pukkeenagak: La deessa dels nens, de l`embaràs, el part i la confecció de roba





http://en.wikipedia.org/wiki/Category:Inuit_goddesses










divendres, 27 de maig de 2016

BA MU ( 12 FADES VIETNAMITES )













Ba Mu (dotze llevadores) són 12 fades que en la mitologia vietnamita ensenyant als nens-es a xuclar i somriure, en algunes parts del Vietnam quan un nen-a té un més es fa un ritual especial per les "dotze llevadores".




http://en.wikipedia.org/wiki/Ba_mu







dimarts, 24 de maig de 2016

PAJAU YAN DEESSA VIETNAMITA DE LA SALUT




                                                 http://www.etsy.com/listing/220116707/pajau--yan-spirit-doll












Pajau Yan es la deessa vietmanita de la salut i la bona fortuna, ella viu a la lluna i ofereix les flors de transició als morts al seu pas a l`inframón . Ella és també coneguda com la dama de la Lluna.



http://en.wikipedia.org/wiki/Vietnamese_mythology






divendres, 20 de maig de 2016

MARIA MAKILING




        http://elevensorrows.deviantart.com/art/mariang-makiling-77264719


            http://paw-the-noob.deviantart.com/art/maria-makiling-138535667


          Carlos "Botong" Francisco (1945)








                                                 http://rainbowart.deviantart.com/art/Maria-Mekiling-480025306







Maria Makiling es la guardiana dels boscos i animals, ella es la diwata o tambana (Fada del bosc o nimfa). Ella es coneguda com Dylan Masalanta pels tagalos pre-colonials i era la patrona dels enamorats i venerada com la deessa de l`amor la fertilitat, i també per demanar aturar pluja, tempestes o terratrèmols.

El nom Mariang Makiling és la contracció tagal de Maria ng Makiling (Maria de Makiling) .
El terme es una espanyolitzada d`un nom alternatiu per la diwata "Dayang Makaling" ,
Dayang es una paraula australiasia que vol dir "princesa" o "noble dama" , pel que fa a la paraula
Makiling s`observat que la muntanya de a la vora de la badia de bay a l`est de Manila es irregular que en tagal es Makiling ja que el perfil de la muntanya des de certs angles sembla una dona reclinada

Les descripcions de Maria Makiling són d`una dona de bellesa impressionant , una dona jove que no té edat amb una pell d´oliva lleuger , un llarg cabell negre i ulls brillants .
A diferència de Maria Sinukan i Maria Cacau que viuen en coves ella viu en un humil barraca ja que ell va fugir per una ofensa .

Hi ha supersticions de que els home desapareixen  si  ella s´enamora d´aquest home i viuen uns dies en matrimoni, i si es recull fruita per menjar no portar-la a casa seva.

A vegades dona un gingebre als vilatans i que es converteix en or perquè poguin comprar menjar
Una història es que Maria Makiling estava enamorada d`un home però aquest es va casar , això va fer que Maria s´enfades amb les persones i no va donar fruits als arbres o mnejar als animals i aus , i només els habitants la veien en les nits de lluna pàl.lida.

Avui en dia encara molta gent creu que Maria Makiling està viva i per exemple quan hi ha plujes torrencials es perquè hi ha soroll a la muntanya on viu Maria i ella no vol, aquest soroll.





http://en.wikipedia.org/wiki/Maria_Makiling













dilluns, 16 de maig de 2016

AUSTRALIAN GODDESSES


         https://cuqipost.wordpress.com/2015/08/31/gnowee-la-diosa-del-sol-indigena-de-australia-cosplay







Deessa Solar: Gnowee

Deessa solar: Wuriprianili 


Eingana : Deessa de la mort



Deessa de la creació: Kunapipi



Deessa Mare : Engana



            Katrina Farra (Earth Goddess) 2007 Australian Body Art Carnivale



             Kunapipi (Mare Terra)







Algunes deesses australianes són:


-Kunapipi: És la gran mare del nord d´Austràlia que va existir abans de totes les coses , ella dona als humans, animals, i plantes el naixement , el seu cos està a les secretes coves on els seus seguidors l`adoren. També va donar llum a les espècies naturals com la serp de l`arc de Sant Martí.

- Engana: Ella es un alatre deessa mare de totes les aigües , els animals, els èssers humans , ella es la fertilitat, del mateix , la font de tot. Ella es la deessa de la mort i té un tendò que s´adjunta a tot èsser vivent si ells deixa d`anar a un la criatura adjunta mor i si ella mateixa ha de morir tot deixara d`existir.

- Yhi: Ella es la deessa de la llum i de la creació , una deïdat del Sol que va viure al temps de son.
Quan va obrir els ulls va caure sobre la terra i després va caminar sobre ella. i va crèixer l´herba . aixì el món es cobert de plantes fruites, arbres i flors.


- Wuriupranili: Ës la deessa solar del nord d´Austràlia ,quan es desperta tots els matins s´encén un petit foc que la humanitat veu com el primer resplandor de l`alba . Després decora el seu cos i rostre de vermell ocre , quen bufa l`aire els nuvols tenen aquest color vermell.

Quan comença el seu viatge a través del cel els ocells començen a cantar i desperten als homes i les dones. Amb la seva torxa viatja per el cel al seu campament de l`oest i redocora el seu cos d`ocre per això hi ha postes de color vermellós. A la nit torna al seu campament de l`est, per un tunel subterrani.


- Gnowee. Es la deessa solar del sud-oest d´Austràlia de l`estat de Victòria del poble Wotjobaluk.
Ella va ser una vegada una dona que vivia sobre la terra un moment en què estava eternament fosc, i la gent podia monés podia caminar gràcies a la torxa de l`escorça .

Un dia va sortir del seu petit mentres ella anar a buscar Nyam, el menjar era escas i Gwonee va vagar fisn que va arribar al final de la terra , va passar per sota ella i va sortir per l`altre costat .
Sense saber no era no podia trobar el seu nen , aixì que va pujar al cel amb una gran torxa per tenir una visío més clara . Ella encara vaga per el cel durant el dia il.luminat el món amb la seva torxa mentres segueix buscant el seu nen.






http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Australian_Aboriginal_mythological_figures